Tinc la sort de haver viscut en una ciutat blusera com és Cerdanyola del Vallès, ciutat on, afortunadament, se celebra el festival internacional de Blues i on, a més, fins ara hem tingut un parell de locals com el Bar Blues i La Tia Felipa, per als quals hi han tocat grans músics.
A mesura que anava fent fotos i veia aquelles expressions que captava amb la càmera, em preguntava què deuria sentir el músic quan feia aquell gest d’esforç. Va ser aleshores quan els vaig començar a preguntar: “Tu què sents quan toques blues? Què és per a tu el blues?” I així va començar tot: esperava a localitzar el músic de nou, li explicava el projecte, li regalava una còpia de la seva fotografia i tots ells, amablement, col·laboraven escrivint un text explicant les seves sensacions.
De vegades no ha estat senzill seguir als músics abans o després d’una actuació, explicar-los la història i aconseguir que fessin una nova improvisació. El què acabaven reflectint és el què sentien els músics en aquell moment.
Aquesta exposició, “Peu de foto” actualment es composa de 30 fotografies.
